On dormir els primers dies

Quan expliques als familiars i coneguts que marxes una temporada, el primer que et pregunten el perquè marxes, si has trobat feina allà, si hi coneixes algú... i quan encara volen aprofundir una mica més et demanen on penses dormir els primers dies. Aquesta és una gran pregunta, on dormiré els primers dies. He estat estudiant diferents possibilitats:

- Hostal, B&B, Alberg: Els preus per nit són força elevats i seria l'opció més temporal de totes ja que no és per estar-s'hi gaires dies.

- Residència d'estudiants: Si es contracta algun curs, hi ha la Tartu College que ofereix habitacions des de 400 $c per mes amb cuina, bany i rentadora compartida. És una de les més econòmiques que he trobat per la xarxa. Estar en una residència té l'avantatge que pots conèixer molta gent en poc temps.

- Homestay: Per internet hi ha una sèrie de pàgines dedicades exlusivament a trobar host families com per exemple HomestayFinder HomestayWeb HomestayBooking. És una bona possibilitat si es troba una família que estigui bé. Actualment però, hi ha certs abusos del preu del lloguer. Unes quantes hores navegant i pots trobar una bona casa per establir-t'hi unes setmanetes.

- Pis compartit: A la pàgina Padmapper es poden buscar anuncis publicats a Craigslist, Kijiji, Apartments.com entre d'altres, d'una manera molt visual i fàcil d'utilitzar. Hi ha habitacions per llogar des de setmanes fins a llargues temporades. Els que es poden compartir durant una curta durada són interessants, ja que és molt probable que te'l lloguin estant a Catalunya. D'aquesta manera t'assegures uns dies d'allotjament i temps per anar buscant un pis que s'adeqüi a les teves necessitats amb tranquil·litat.

Encara no he decidit què faré, el que està clar que és que esculli l'opció que esculli, no n'hi ha  de més econòmica que 400 $c al mes. Bé si, fer couchsurfing o buscar contactes per acoplar-te gratuïtament o pagant la voluntat... si teniu alguna altra idea per passar les primeres nits també és benvinguda!

Ocaso Oro XXI

L'altre dia vaig anar fins a l'oficina d'Ocaso a Girona on em va atendre una noia molt amable. Vaig demanar informació sobre aquesta assegurança tant coneguda entre els adquiridors de la Working Holiday i em van dir tot el que necessitava saber i confirmar del que havia anat llegint en el magnífic món d'internet.

Em van donar un fulletó informatiu que explica les principals cobertures a Espanya i a l'estranger. Aquí us descric les principals de l'estranger ja que són les que ens interessen:

- Desplaçament d'un familiar en cas d'accident o malaltia greu.
- Localització de l'equipatge en cas de pèrdua.
- Demora del viatge.
- Anul·lació del viatge.
- Repatriació.
- Despeses mèdiques d'urgència en cas d'accident o malaltia a l'estranger amb un límit de 21.000€ per persona.
- Assegurança de Responsabilitat Civil Familiar (120.000€).
- Prolongació d'estada en un hotel de l'estranger.
- Orientació legal telefònica en temes de la vida diària, vivenda, comunitat de propietaris, contractes...
- Assessorament Legal en cas de mort, tramitació de pensions i orientació extrajudicial familiar.
- Assistència en decessos.

Tot això més algunes altres cobertures que tampoc són importants, surt a 193€ (menors de 25 anys). De tot el que em va explicar més o menys em va quadrar amb el que havia llegit. Em va confirmar que si tu un dia necessites anar a urgències perquè estàs a 40 de febre i mal de panxa o bes a saber què, si el metge no considera la malaltia com a greu, Ocaso no ho cobreix. Per altres accident o malalties com per exemple trencar-te una cama, apendicitis... que t'hagin d'operar, enguixar o que siguin considerades greu, aquests si que ho cobrirà i a més et fa un avançament per les despeses.

Però com en totes les assegurances té un període de temps abans no tenen efecte i en aquest cas és de 90 dies. Per tant, que si vols marxar a Canadà cobert des del primer dia has d'agafar l'assegurança 3 mesos abans de marxar. Quin problema hi ha? Que ells fan les pòlisses amb una duració d'un any, així doncs, si tens la mala sort que a l'aeroport canadenc et demanen l'assegurança i es miren detalladament quin dia s'acaba, veuran que no és un any des de l'entrada al país, sinó que només és de 9 mesos, per tant, no et donarien el visat de l'any complet. L'altra opció? Agafar l'assegurança des del primer dia a Canadà. Desavantatge? No estaràs cobert fins al cap de 3 mesos d'estar allà.

Aquí deixo les Condicions Generals de l'Ocaso Oro XXI, que és més o menys el que em van donar.

Sigueu vosaltres mateixos que jutgeu si la relació cobertura/preu és la correcta i del vostre interès.

Vivre au Canada

Els mesos van passant i cada vegada està més a prop el dia de marxar. Encara falta mig any, una eternitat segons com es miri, però com diuen les meves àvies, queda el temps suficient per fer-me enrere i  canviar d'idea. Això és el que elles voldrien, en canvi jo, com més s'acosta el dia D, més ganes tinc de desaparèixer una temporada. Vas parlant amb amics i coneguts que han estat/estan fora o que també es plantegen fer aquest pas i t'adones que no faràs una bogeria sense remei i això reconforta, reconforta molt. 

Fa temps que no actualitzava el blog, així que avui que estava alliberada de feina he decidit fer-ho. Aquests dies, navegant per diferents pàgines web, he anat a parar en una força interessant, Vivre au Canada, bé de fet, és un canal de YouTube, només té vídeos, però alguns aporten informació molt pràctica. N'hi ha un d'un noi francès que va emigrar a Montréal també amb la WHV (en francès Programme Vacances Travail) i explica la seva experiència. El podeu veure a continuació.

Tot rebuscant per aquest canal, també n'he trobat un altre on expliquen què és la Toronto Public Library i què ofereix. Té diferents serveis pels nouvinguts que poden ajudar bastant durant els primers dies a la ciutat.
Seguidament teniu el vídeo i aquí l'enllaç de la TPL.

L'anglès, la base de l'aventura canadenca.

Un dels factors més importants a l'hora de trobar feina i tenir una bona experiència canadenca és el domini de l'anglès. Una de les raons per les que vull marxar és aprendre l'idioma com cal, però està clar que es necessita una base per poder tenir autonomia pel país i no haver de sobreviure amb el que s'ha estalviat durant mesos treballant a Catalunya, per això, m'estic preparant per fer la prova de nivell i accedir a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Tot estudiant els temps verbals, vocabulari... m'adono que amb tots aquests anys de carrera sense haver fet gens  ni mica d'anglès, he perdut bastant, tot i així espero recuperar-ho a temps i que quan faci la prova tregui suficient nota com per què em posin en un curs mig on em donin canya i aprofitar del tot aquests mesos abans de marxar.Si al final no aconseguís l'oficialitat, buscaria una acadèmia privada per fer alguna classe.

A part de refrescar l'anglès abans de marxar, també és important buscar alguna acadèmia o professor particular a Canadà per poder fer un intensiu durant els primers mesos d'estada. Mirant pàgines web de diferents escoles quedo acollonida dels preus que corren per fer unes 30 hores setmanals de classe durant un mes. L'acadèmia més econòmica amb diferència que he trobat fins ara és la HANSA, que val uns 900 CAD (655€) però les classes són de 15 persones. Està bé perquè cada dia tenen alguna activitat programada per la ciutat i d'aquesta manera vas coneixent la situació i altra gent, però també em fa por posar-me en una acadèmia d'aquest tipus ja que a part que trobo la classe massificada, està ple d'estudiants que parlen espanyol. La resta d'acadèmies (KPLAN International College, ILSC Canada, ELS Language Centre...) ja se'n van de 1.300 a 1.600 CAD (950-1.160 €) però les classes són de menys persones. Si acabes contant a quan surten les hores, no són més de 10€/h, que és un preu bastant raonable, però al haver-ho de pagar tot de cop... buf com pica!

També hi ha l'opció del professó particular. Encara no tinc cap preu "oficial", suposo que deu ser més caret, però per experiència de coneguts amb acadèmies a l'estranger, segurament que els diners estarien més ben invertits. Així doncs, toca reflexionar bé què vull fer! De moment afegiré a la llista de despesa abans de marxar uns 1000 € de classes d'anglès per classes intensives el primer mes.

Per fi!

Ja fa uns dies que puc dir amb veu ben alta que he acabat la carrera! El final de la meva vida d'estudiant ha arribat. Al cap, una barreja de sentiments. De moment només cal pensar en treballar, estalviar i preparar el que necessito per emprendre el viatge, per emprendre, una nova vida.

Ara ja puc recopilar informació de tota mena per decidir primer, la destinació. Canadà és un país molt gran i variat, per tant, entre un lloc i altre pot haver-hi molta diferència de vida, de feina, clima... per això és una decisió important a prendre. Amb la WHV pots moure't per tot el país, però per tal d'aconseguir una bona feina i certa estabilitat està bé establir-te en un lloc concret, almenys els primers mesos.

Toronto

Així doncs, tenint en compte que allà no tindré transport privat i que les distàncies són molt grans, m'interessa traslladar-me en una ciutat, les opcions: Toronto, Vancouver, Montréal i Ottawa. Per temperatura, l'ideal seria Vancouver, però com que està a l'oest, el vol fins allà val el doble que a l'est i no hi ha vols directes des de Barcelona, així que queda descartada.  

Una de les metes que tinc a Candà, a part d'aprendre anglès, és poder treballar d'enginyera i on hi ha més ofertes d'aquest tema és a Toronto (on hi ha la zona Kitchener-Waterloo) i per la zona de Montréal i Ottawa. Aquestes dues últimes, hi ha molta part de la ciutat que és francòfona i si no ho són, a l'hora de buscar feina és un requisit indispensable saber francès, així que a primer cop d'ull ho tindria força complicat per poder aconseguir treballar per la zona del Québec i Ottawa.

El tema dels vols per aquesta zona està molt bé, sobretot sortint de Barcelona. Hi ha una companyia aèria anomenada AirTransat, que té vols directes des de El Prat fins a Montréal i Toronto molt econòmics. Per fer-vos una idea dels preus, si s'agafa el bitllet a última hora (una setmana/15 dies abans) en pots trobar per 150€ l'anada o 400€ a/t taxes incloses. Així que amb 8/9 horetes et plantes en una d'aquestes ciutats per un preu força baix. Pel que m'han explicat coneguts que han utilitzat aquesta aerolínia, no és gran cosa, els seients són estrets i no hi ha pantalles de distracció a cada seient, però almenys t'alimenten i no perden gaires maletes. 

Recapitulant, Montréal o Toronto? Potser escolliria Montréal, però si sense tenir un gran nivell d'anglès ja és complicat treballar a Canadà, si a sobre no sé francès ja pot ser impossible, per tant, em sembla molt que  la ciutat escollida, tot i les seves baixíssimes temperatures a l'hivern, és Toronto. 

Montréal

Recta final d'una etapa

Amb el projecte ja entregat (només falta defensar-lo) i a sis dies de l'últim examen de la carrera, les ganes de començar a planificar Canadà comencen a ser irresistibles. Encara falten 10 mesos i preveig una espera eterna fins que arribi l'abril! Per sort, aquest estiu aniré de cul amb la feina i tindré poc temps per pensar-hi. 

L'últim mes ha estat un vist i no vist per les presses d'última hora per poder dipositar el PFC, però ara que només haig d'estudiar Radiocomunicacions, qualsevol cosa és molt més interessant que els receptors, amplificadors, sintetitzadors... i més tractant-se de Canadà. També s'ha d'afegir que estic esperant a tenir el títol per comunicar a la família la decisió del WHP. Sé que no em posaran cap trava i que els hi semblarà la mar de bé (o això espero!), almenys als meus pares... els avis ja són un altre tema i més tractant-se de marxar a un país a l'altra banda de l'oceà. 

Així doncs, a centrar-me tot el que pugui amb la recta final d'una carrera eterna per poder informar-me fins a avorrir-me de qualsevol tema relacionat amb el petit canvi de vida que m'espera d'aquí a uns quants mesos.  

WHP Introduction Letter

Per fi!!! Siii ja tinc la introduction letter a les mans! Ara el somni de marxar un temps ja deixa de ser un somni per passar a ser una realitat d'aquí a uns mesos. La cronologia de tot el procés ha estat la següent:

- 5 d'Abril: Registre a la web International Experience Canadà i descàrrega del kit de per a la participació.

- 6 d'Abril: Enviament de tota la documentació

- 12 d'Abril:

(10:48) Recepció del mail Acknowledgement of Receipt

(18:05) Conditional Acceptance on hi ha el número de compte per fer l'ingrés

(19:36) Pagament dels 110€ a l'Ambaixada i recepció del mail Receipt of Proof of Payment

- 13 d'Abril: First Evaluation Phase Completed

- 4 de Maig: Introduction Letter!!!!!!!!

Ja puc deixar de patir per si m'acceptarien o no la mida de les fotos (les vaig enviar mida carnet i les volien una mica mica més grans), que en el rebut de l'ingrés no havia posat l'ID, només el meu nom i cognoms... es veu que no són gaire estrictes amb aquestes xurrades!

Ara a centrar-se amb el PFC que haig d'entregar d'aquí a un mes. Un cop passat això començaré a parlar de buscar vols, documentació necessària per demanar el SIN, carnet de cotxe, assegurança de salut...

De moment ja tinc la Introduction Letter que em dona permís per entrar a Canadà fins al 31 de maig del 2012 i estar-m'hi un anyet treballant i viatjant per allà! Així que tinc molts mesos per endavant perquè no marxaré fins la primavera que ve ja que tinc feina i aprofitaré per agafar experiència i estalviar tant com pugui!

Ara sí que sí, Canadà més encaminat que mai!!!

FELIÇ DIA DE SANT JORDI!

Emigrants enginyers

Fa una setmana que vaig rebre l'e-mail que em deia que passava a la 2a fase. Tot esperant amb anhel la Introducction Letter, la vida continua. Com que no hi ha noticies d'immigració intento no pensar-hi massa i busco altres distraccions, però no sempre el que es vol es pot. Ahir vaig anar al concert de Manel al Teatre Romea amb un amic. Feia temps que no ens veiem amb ell i tot parlant va sortir el tema de marxar un temps. I sabeu què?, sí sí esteu pensant bé, també ha demanat la WHV per Canadà!!!!! Ja veieu, intentes que et marxi del cap una estona i llavors resulta que l'amic es troba a la mateix situació que tu, esperant senyals de vida de l'ambaixada canadenca. Tema estrella de la nit? Canadà, of course! D'ell no m'ho pensava, ja que des d'aquí havia trobat una feina a Austràlia, però li han denegat el visat, així que s'ha buscat altres vies. Sempre m'ha dit, que per ganes es quedaria aquí, però tot i essent Enginyer de Telecomunicacions (no tècnic, no, superior!), amb aquesta crisi no hi ha manera que algú agafi un recent titulat sense experiència. 

Perquè després et venguin la moto com van fer amb mi, que em deien: Oh enginyeria! aquests encara no acaben la carrera que les empreses ja els van a buscar i amb un sou maco maco! I una merda!!!!!!!!!!!!!! Jo perquè he tingut la sort que he tingut, però si m'hagués hagut de buscar la vida.... encara fotaria el camp més ràpid! Això si, mitjans de comunicació només fan que enunciar a tort i a dret que falten enginyers! Ah si? En falten? Hòstia doncs acompanyeu la noticia amb la llista de les empreses on els busquen! Si algú està llegint això i dubte què estudiar, només puc dir una cosa, NO ESTUDIÏS ENGINYERIA!!! o sí, si vols estudiar 3 anys de tècnica + 1,5 anys per netejar les assignatures penjades i projecte + 2 anys de superior opcional = 4,5 anys per la tècnica i 6,5/7 per superior (ara amb bolonya són 4 anys de grau + temps per netejar expedient) i acabes cobrant 1.000€/mes! Fantàstic! Creu-me, han de canviar molt les coses perquè surti a compte estudiar una carrera tècnica...   

I després d'aquest pessimisme enginyerenc, enteneu perquè el jovent volem marxar? Val més no pensar-hi que m'encenc! Tot escoltant Manel faré temps abans de veure la final de Copa del Rei entre Barça i Madrid. El futbol pot ser un esport "tonto", però si una cosa té, que durant 90 minuts no penses en res més! Abans però, a fer una mica d'enginyera, que tinc comptadors digitals de llum per programar...

La gent roda món

Ahir Madrid - Barça. Partit força avorrit però que amb l'empat aconseguit es pot dir (sense que ens senti en Guardiola), que la Lliga està sentenciada. Un esdeveniment com aquest, és l'excusa perfecte per reunir-se amb amics, que entre que estudien a Barcelona, treballen i excuses vàries, passen dies, setmanes i fins i tot mesos que no ens veiem. Així que ahir va ser el moment perfecte per posar-nos al dia. 

Tot parlant, t'adones que la gent volta molt. Ara viuen a un lloc, ara se'n van a estudiar a l'altra, treballar aquí, viatjar allà... Una amiga, ella no ho sap, però és una dels culpables que estigui en el procés de la WHV, al juliol marxa cap a Austràlia d'Erasmus. M'ho va explicar ja fa un temps i em va transmetre quelcom que em va donar l'empenta necessària per demanar el visat i desaparèixer de Catalunya durant una temporada. Li vaig explicar que m'estava plantejant marxar a Canadà i si encara em quedava algun dubte de si fer el pas, sentint com parlava, em va desaparèixer. També em va explicar que un antic company de classe, estava decidit a emigrar en algun lloc del món, segurament Sud-àfrica. Un altra a la llista amb intencions d'anar cap a l'estranger.

I mentre els minuts del partit anaven passant, va arribar un noi que feia molt molt temps que no veia. Precisament va estar explicant, que se n'havia anat a viure a Austràlia, però que havia hagut de tornar perquè ja se li havia acabat el temps de visat i aconseguir-ne un de treball és força difícil. Imagineu-vos si hi ha gent amb ganes de canviar una mica de vida.

Fent un repàs ràpid de persones conegudes que viuen fora o que estan a punt de marxa puc comptar-ne... a veure... un que treballa i estudia a Londres des de fa 3 anys, uns altres d'Erasmus a Polònia, Bèlgica, França, Finlàndia i Irlanda i la que marxarà a Austràlia. Una que treballa a Anglaterra i el que treballa a San Francisco i que ja ho havia fet a Tailàndia. Una au-pair a USA, una a Itàlia i una altra a Holanda. Un que porta  rondant per l'Àsia ja fa 8 mesos i uns coreans que viuen a Barcelona... uff i segur que me'n deixo algun!  Però no cal que faci la meva pròpia llista, només llegint fòrums com el de spaniards, o aquests programes de viatges on busquen catalans o espanyols pel món, veus que hi ha gent vivint en els llocs més recòndits i inimaginables.

Continuaré somiant...

Amb una setmana ja s'han demanat 286 WHV de les 450 disponibles (un 63%). No acabo d'entendre com pot ser que un país com Espanya disposi de tant poques places, quan d'altres com França en tenen 7.000 o el Regne Unit 5.000. Ells potser no tenen el handicap de l'idioma, però tot i així la diferència és bastant bèstia. Què hi farem, si penso egoistament, ja estic a la segona fase i si troben algun problema en el meu expedient tindré un petit marge de maniobra per rectificar, ja que reserven la plaça durant una setmana. 

I mentre espero el veredicte d'immigració, continuaré somiant...

Aurora boreal a Northwest Territories, Yellowknife

Toronto

Jasper National Park, Alberta

Tot comença aquí

Em pensava que mai a la vida escriuria un bloc, i ja veieu... aquí, buscant la millor manera per iniciar-me en aquests món desconegut. 

Fa temps que em plantejo marxar una temporada llarga a l'estranger, per allò de conèixer món, noves cultures, millorar l'anglès, volar del niu dels pares... És ara, a un mes i mig de presentar el PFC i ser oficialment enginyera quan veig clar que el moment de marxar està molt, molt a prop, tant a prop, que ja he començat els tràmits per obtenir la Working Holiday Visa per Canadà. 

La WHV et permet estudiar, treballar i viatjar pel país durant màxim un any. Només hi ha uns requisits bàsics:

- Tenir entre 18 i 35 anys

- Ser ciutadà d'un país on hi ha acord de visat

- Que el passaport no caduqui abans de 24 mesos

- No hi hagis participat abans

- Demostrar que tens 700€ per poder-te costejar els 3 primers mesos 

- Contractar assegurança de salut

- Tenir bitllet de tornada o fons suficients per compra-lo

Si compleixes tot això i hi ha places disponibles ja pots començar a omplir papers perquè la Youth Mobility Unit (YMU) i la Immigration Section t'acceptin. De moment ja he passat la primera fase, es veu que als de la YMU els hi ha semblat bé tot el paperam que els hi he enviat a Paris i els 110€ (sí sí, 110!!!!!!) que m'han cobrat per tramitar l'expedient. Ara a creuar els dits i que també els hi agradi als d'immigració... aquesta segona fase ja em fa més por!