FELIÇ DIA DE SANT JORDI!

Emigrants enginyers

Fa una setmana que vaig rebre l'e-mail que em deia que passava a la 2a fase. Tot esperant amb anhel la Introducction Letter, la vida continua. Com que no hi ha noticies d'immigració intento no pensar-hi massa i busco altres distraccions, però no sempre el que es vol es pot. Ahir vaig anar al concert de Manel al Teatre Romea amb un amic. Feia temps que no ens veiem amb ell i tot parlant va sortir el tema de marxar un temps. I sabeu què?, sí sí esteu pensant bé, també ha demanat la WHV per Canadà!!!!! Ja veieu, intentes que et marxi del cap una estona i llavors resulta que l'amic es troba a la mateix situació que tu, esperant senyals de vida de l'ambaixada canadenca. Tema estrella de la nit? Canadà, of course! D'ell no m'ho pensava, ja que des d'aquí havia trobat una feina a Austràlia, però li han denegat el visat, així que s'ha buscat altres vies. Sempre m'ha dit, que per ganes es quedaria aquí, però tot i essent Enginyer de Telecomunicacions (no tècnic, no, superior!), amb aquesta crisi no hi ha manera que algú agafi un recent titulat sense experiència. 

Perquè després et venguin la moto com van fer amb mi, que em deien: Oh enginyeria! aquests encara no acaben la carrera que les empreses ja els van a buscar i amb un sou maco maco! I una merda!!!!!!!!!!!!!! Jo perquè he tingut la sort que he tingut, però si m'hagués hagut de buscar la vida.... encara fotaria el camp més ràpid! Això si, mitjans de comunicació només fan que enunciar a tort i a dret que falten enginyers! Ah si? En falten? Hòstia doncs acompanyeu la noticia amb la llista de les empreses on els busquen! Si algú està llegint això i dubte què estudiar, només puc dir una cosa, NO ESTUDIÏS ENGINYERIA!!! o sí, si vols estudiar 3 anys de tècnica + 1,5 anys per netejar les assignatures penjades i projecte + 2 anys de superior opcional = 4,5 anys per la tècnica i 6,5/7 per superior (ara amb bolonya són 4 anys de grau + temps per netejar expedient) i acabes cobrant 1.000€/mes! Fantàstic! Creu-me, han de canviar molt les coses perquè surti a compte estudiar una carrera tècnica...   

I després d'aquest pessimisme enginyerenc, enteneu perquè el jovent volem marxar? Val més no pensar-hi que m'encenc! Tot escoltant Manel faré temps abans de veure la final de Copa del Rei entre Barça i Madrid. El futbol pot ser un esport "tonto", però si una cosa té, que durant 90 minuts no penses en res més! Abans però, a fer una mica d'enginyera, que tinc comptadors digitals de llum per programar...

La gent roda món

Ahir Madrid - Barça. Partit força avorrit però que amb l'empat aconseguit es pot dir (sense que ens senti en Guardiola), que la Lliga està sentenciada. Un esdeveniment com aquest, és l'excusa perfecte per reunir-se amb amics, que entre que estudien a Barcelona, treballen i excuses vàries, passen dies, setmanes i fins i tot mesos que no ens veiem. Així que ahir va ser el moment perfecte per posar-nos al dia. 

Tot parlant, t'adones que la gent volta molt. Ara viuen a un lloc, ara se'n van a estudiar a l'altra, treballar aquí, viatjar allà... Una amiga, ella no ho sap, però és una dels culpables que estigui en el procés de la WHV, al juliol marxa cap a Austràlia d'Erasmus. M'ho va explicar ja fa un temps i em va transmetre quelcom que em va donar l'empenta necessària per demanar el visat i desaparèixer de Catalunya durant una temporada. Li vaig explicar que m'estava plantejant marxar a Canadà i si encara em quedava algun dubte de si fer el pas, sentint com parlava, em va desaparèixer. També em va explicar que un antic company de classe, estava decidit a emigrar en algun lloc del món, segurament Sud-àfrica. Un altra a la llista amb intencions d'anar cap a l'estranger.

I mentre els minuts del partit anaven passant, va arribar un noi que feia molt molt temps que no veia. Precisament va estar explicant, que se n'havia anat a viure a Austràlia, però que havia hagut de tornar perquè ja se li havia acabat el temps de visat i aconseguir-ne un de treball és força difícil. Imagineu-vos si hi ha gent amb ganes de canviar una mica de vida.

Fent un repàs ràpid de persones conegudes que viuen fora o que estan a punt de marxa puc comptar-ne... a veure... un que treballa i estudia a Londres des de fa 3 anys, uns altres d'Erasmus a Polònia, Bèlgica, França, Finlàndia i Irlanda i la que marxarà a Austràlia. Una que treballa a Anglaterra i el que treballa a San Francisco i que ja ho havia fet a Tailàndia. Una au-pair a USA, una a Itàlia i una altra a Holanda. Un que porta  rondant per l'Àsia ja fa 8 mesos i uns coreans que viuen a Barcelona... uff i segur que me'n deixo algun!  Però no cal que faci la meva pròpia llista, només llegint fòrums com el de spaniards, o aquests programes de viatges on busquen catalans o espanyols pel món, veus que hi ha gent vivint en els llocs més recòndits i inimaginables.

Continuaré somiant...

Amb una setmana ja s'han demanat 286 WHV de les 450 disponibles (un 63%). No acabo d'entendre com pot ser que un país com Espanya disposi de tant poques places, quan d'altres com França en tenen 7.000 o el Regne Unit 5.000. Ells potser no tenen el handicap de l'idioma, però tot i així la diferència és bastant bèstia. Què hi farem, si penso egoistament, ja estic a la segona fase i si troben algun problema en el meu expedient tindré un petit marge de maniobra per rectificar, ja que reserven la plaça durant una setmana. 

I mentre espero el veredicte d'immigració, continuaré somiant...

Aurora boreal a Northwest Territories, Yellowknife

Toronto

Jasper National Park, Alberta

Tot comença aquí

Em pensava que mai a la vida escriuria un bloc, i ja veieu... aquí, buscant la millor manera per iniciar-me en aquests món desconegut. 

Fa temps que em plantejo marxar una temporada llarga a l'estranger, per allò de conèixer món, noves cultures, millorar l'anglès, volar del niu dels pares... És ara, a un mes i mig de presentar el PFC i ser oficialment enginyera quan veig clar que el moment de marxar està molt, molt a prop, tant a prop, que ja he començat els tràmits per obtenir la Working Holiday Visa per Canadà. 

La WHV et permet estudiar, treballar i viatjar pel país durant màxim un any. Només hi ha uns requisits bàsics:

- Tenir entre 18 i 35 anys

- Ser ciutadà d'un país on hi ha acord de visat

- Que el passaport no caduqui abans de 24 mesos

- No hi hagis participat abans

- Demostrar que tens 700€ per poder-te costejar els 3 primers mesos 

- Contractar assegurança de salut

- Tenir bitllet de tornada o fons suficients per compra-lo

Si compleixes tot això i hi ha places disponibles ja pots començar a omplir papers perquè la Youth Mobility Unit (YMU) i la Immigration Section t'acceptin. De moment ja he passat la primera fase, es veu que als de la YMU els hi ha semblat bé tot el paperam que els hi he enviat a Paris i els 110€ (sí sí, 110!!!!!!) que m'han cobrat per tramitar l'expedient. Ara a creuar els dits i que també els hi agradi als d'immigració... aquesta segona fase ja em fa més por!