Sessions informatives sobre mobilitat al Quebec

Dimarts va saltar la notícia, el Quebec feia unes sessions informatives per assessorar i informar als professionals catalans sobre l'acord que havia arribat Generalitat i govern quebequès, per tal d'afavorir la mobilitat de persones treballadors i facilitar-ne la seva integració socioprofessional. Aquell dia tothom va descobrir un país americà que no en sentim a parlar excessivament i ràdios, diaris i televisions se'n van fer ressò, tant, que la gent que sap que marxo cap a Canadà em feien el comentari de la notícia i em preguntaven si hi assistiria. Efectivament, fa un temps vaig veure el banner a la web de Quebec a Barcelona publicitant aquestes sessions i no podia deixar passar l'oportunitat, així que m'hi vaig apuntar. Les sessions estan distribuïdes de manera que cada una està orientada cap a uns sectors determinats. Dimarts al matí era pels enginyers i a la tarda pel sector TIC, gestió i finances.

Així doncs, per tema d'incompatibilitats d'horaris anar-hi al matí m'era impossible, però a la tarda em vaig plantar a la Casa del Mar a Barcelona expectant. Un cop registrada, em van donar uns auriculars per a la traducció (sí, tota la sessió és en francès) i cap a dins a l'auditori. Van presentar la declaració sobre cooperació en matèria de mobilitat laboral entre Quebec i Catalunya. També varen informar del mercat laboral (perspectives de treball, perfils demanats, característiques del mercat, condicions per a l'exercici professional...) i dels tràmits requerits per aconseguir les autoritzacions necessàries abans de marxar.

La informació en sí, no em va aportar gaire res que no hagués llegit ja per diferents pàgines web i fòrums, però pel que sí que és útil, és pel seguiment que ofereix el SOC. A l'haver assistit en una de les sessions informatives, et permet rebre ofertes de feina que només estan accessibles pels assistents a les xerrades i el SOC fa d'intermediari-filtre a l'hora d'aplicar per les diferents ofertes. Per tant, només per aquest fet, ja és interessant anar-hi. Si teniu la intenció de fer el pas i voleu marxar a treballar fora de Catalunya, estigueu atents a les noves informacions que aniran sortint. Pel que es diu, les noves sessions seran durant el juny i a l'octubre hi haurà una trobada amb empresaris quebequesos.  

Us deixo unes pàgines web que van comentar i que si no les coneixeu són molt interessant:
- IMT Emploi Québec: Podeu trobar informació sobre les estadístiques salarials de les diferents professions, perspectives de feina segons la zona...
- Immigration - Québec: Pàgina principal d'immigració
- Revenu Québec: Informació del cost de la vida, impostos...
- 1888 Me voilà: Consells i guia pràctica per immigrants

Preparatius i deixar la feina en temps difícils

Falta un mes i mig per marxar i els nervis comencen a aparèixer. Fa un temps, vaig fer un dels passos més complicats abans d'emprendre el viatge: deixar la feina.

Deixar la feina en temps tan complicats on només fan que sortir notícies que parlen de l'augment de l'atur, sobretot juvenil, de la crisi econòmica que és més llarga que una travessia pel desert, etc; vaig jo, tota xula, dic adéu al meu cap, me'n vaig cap a un país a 6500 km de la família, sense feina, sense casa, sense conèixer a ningú i amb un nivell d'idioma no prou òptim perquè em contracti una empresa amb un oferta interessant. A casa, només fan que preguntar-me què penso fer allà si em quedo sense estalvis (sobretot les àvies), que què faré quan torni si no puc treballar al mateix lloc... però jo diria, que precisament són aquests reptes (i part d'inconsciència) que encara em fan tenir més ganes de marxar i de no aturar-me. Vull evolucionar com a persona i si pot ser professionalment, sempre és bo tenir experiència internacional i un bon domini de diferents idiomes.

Ja tinc l'arribada a Toronto força planificada. Finalment he contractat l'assegurança de viatge d'Educare World de Dr. Walter, per un preu de 461€ per tot l'any. Té cobertura mundial (inclòs els EUA), cobertura il·limitada en cas de malaltia o accident amb un deductible de 50€, 100.000€ per emergència mèdica o evacuació per tractament mèdic i 10.000€ per repatriació. Per EUA les xifres són una mica diferents, però també cobreix bastant.

Un dels altres temes que també tinc solucionat és l'allotjament a l'arribar al país i les classes d'anglès. He decidit agafar un pack de 4 setmanes de 20h/set d'anglès + homestay amb Hansa Language Centre. Ha estat una decisió complicada ja que els preus d'aquestes històries és força car i volia evitar-ho, però finalment vaig trobar aquesta escola per 1.500 CAD (uns 1.163€) i així la família està tranquil·la al saber on aniré a parar el primer mes.

Així doncs, entre vol, assegurança, homestay i el curs del primer mes ja m'he gastat 1.900 € i encara no he sortit de Catalunya.

On dormir els primers dies

Quan expliques als familiars i coneguts que marxes una temporada, el primer que et pregunten el perquè marxes, si has trobat feina allà, si hi coneixes algú... i quan encara volen aprofundir una mica més et demanen on penses dormir els primers dies. Aquesta és una gran pregunta, on dormiré els primers dies. He estat estudiant diferents possibilitats:

- Hostal, B&B, Alberg: Els preus per nit són força elevats i seria l'opció més temporal de totes ja que no és per estar-s'hi gaires dies.

- Residència d'estudiants: Si es contracta algun curs, hi ha la Tartu College que ofereix habitacions des de 400 $c per mes amb cuina, bany i rentadora compartida. És una de les més econòmiques que he trobat per la xarxa. Estar en una residència té l'avantatge que pots conèixer molta gent en poc temps.

- Homestay: Per internet hi ha una sèrie de pàgines dedicades exlusivament a trobar host families com per exemple HomestayFinder HomestayWeb HomestayBooking. És una bona possibilitat si es troba una família que estigui bé. Actualment però, hi ha certs abusos del preu del lloguer. Unes quantes hores navegant i pots trobar una bona casa per establir-t'hi unes setmanetes.

- Pis compartit: A la pàgina Padmapper es poden buscar anuncis publicats a Craigslist, Kijiji, Apartments.com entre d'altres, d'una manera molt visual i fàcil d'utilitzar. Hi ha habitacions per llogar des de setmanes fins a llargues temporades. Els que es poden compartir durant una curta durada són interessants, ja que és molt probable que te'l lloguin estant a Catalunya. D'aquesta manera t'assegures uns dies d'allotjament i temps per anar buscant un pis que s'adeqüi a les teves necessitats amb tranquil·litat.

Encara no he decidit què faré, el que està clar que és que esculli l'opció que esculli, no n'hi ha  de més econòmica que 400 $c al mes. Bé si, fer couchsurfing o buscar contactes per acoplar-te gratuïtament o pagant la voluntat... si teniu alguna altra idea per passar les primeres nits també és benvinguda!

Ocaso Oro XXI

L'altre dia vaig anar fins a l'oficina d'Ocaso a Girona on em va atendre una noia molt amable. Vaig demanar informació sobre aquesta assegurança tant coneguda entre els adquiridors de la Working Holiday i em van dir tot el que necessitava saber i confirmar del que havia anat llegint en el magnífic món d'internet.

Em van donar un fulletó informatiu que explica les principals cobertures a Espanya i a l'estranger. Aquí us descric les principals de l'estranger ja que són les que ens interessen:

- Desplaçament d'un familiar en cas d'accident o malaltia greu.
- Localització de l'equipatge en cas de pèrdua.
- Demora del viatge.
- Anul·lació del viatge.
- Repatriació.
- Despeses mèdiques d'urgència en cas d'accident o malaltia a l'estranger amb un límit de 21.000€ per persona.
- Assegurança de Responsabilitat Civil Familiar (120.000€).
- Prolongació d'estada en un hotel de l'estranger.
- Orientació legal telefònica en temes de la vida diària, vivenda, comunitat de propietaris, contractes...
- Assessorament Legal en cas de mort, tramitació de pensions i orientació extrajudicial familiar.
- Assistència en decessos.

Tot això més algunes altres cobertures que tampoc són importants, surt a 193€ (menors de 25 anys). De tot el que em va explicar més o menys em va quadrar amb el que havia llegit. Em va confirmar que si tu un dia necessites anar a urgències perquè estàs a 40 de febre i mal de panxa o bes a saber què, si el metge no considera la malaltia com a greu, Ocaso no ho cobreix. Per altres accident o malalties com per exemple trencar-te una cama, apendicitis... que t'hagin d'operar, enguixar o que siguin considerades greu, aquests si que ho cobrirà i a més et fa un avançament per les despeses.

Però com en totes les assegurances té un període de temps abans no tenen efecte i en aquest cas és de 90 dies. Per tant, que si vols marxar a Canadà cobert des del primer dia has d'agafar l'assegurança 3 mesos abans de marxar. Quin problema hi ha? Que ells fan les pòlisses amb una duració d'un any, així doncs, si tens la mala sort que a l'aeroport canadenc et demanen l'assegurança i es miren detalladament quin dia s'acaba, veuran que no és un any des de l'entrada al país, sinó que només és de 9 mesos, per tant, no et donarien el visat de l'any complet. L'altra opció? Agafar l'assegurança des del primer dia a Canadà. Desavantatge? No estaràs cobert fins al cap de 3 mesos d'estar allà.

Aquí deixo les Condicions Generals de l'Ocaso Oro XXI, que és més o menys el que em van donar.

Sigueu vosaltres mateixos que jutgeu si la relació cobertura/preu és la correcta i del vostre interès.

Vivre au Canada

Els mesos van passant i cada vegada està més a prop el dia de marxar. Encara falta mig any, una eternitat segons com es miri, però com diuen les meves àvies, queda el temps suficient per fer-me enrere i  canviar d'idea. Això és el que elles voldrien, en canvi jo, com més s'acosta el dia D, més ganes tinc de desaparèixer una temporada. Vas parlant amb amics i coneguts que han estat/estan fora o que també es plantegen fer aquest pas i t'adones que no faràs una bogeria sense remei i això reconforta, reconforta molt. 

Fa temps que no actualitzava el blog, així que avui que estava alliberada de feina he decidit fer-ho. Aquests dies, navegant per diferents pàgines web, he anat a parar en una força interessant, Vivre au Canada, bé de fet, és un canal de YouTube, només té vídeos, però alguns aporten informació molt pràctica. N'hi ha un d'un noi francès que va emigrar a Montréal també amb la WHV (en francès Programme Vacances Travail) i explica la seva experiència. El podeu veure a continuació.

Tot rebuscant per aquest canal, també n'he trobat un altre on expliquen què és la Toronto Public Library i què ofereix. Té diferents serveis pels nouvinguts que poden ajudar bastant durant els primers dies a la ciutat.
Seguidament teniu el vídeo i aquí l'enllaç de la TPL.

L'anglès, la base de l'aventura canadenca.

Un dels factors més importants a l'hora de trobar feina i tenir una bona experiència canadenca és el domini de l'anglès. Una de les raons per les que vull marxar és aprendre l'idioma com cal, però està clar que es necessita una base per poder tenir autonomia pel país i no haver de sobreviure amb el que s'ha estalviat durant mesos treballant a Catalunya, per això, m'estic preparant per fer la prova de nivell i accedir a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Tot estudiant els temps verbals, vocabulari... m'adono que amb tots aquests anys de carrera sense haver fet gens  ni mica d'anglès, he perdut bastant, tot i així espero recuperar-ho a temps i que quan faci la prova tregui suficient nota com per què em posin en un curs mig on em donin canya i aprofitar del tot aquests mesos abans de marxar.Si al final no aconseguís l'oficialitat, buscaria una acadèmia privada per fer alguna classe.

A part de refrescar l'anglès abans de marxar, també és important buscar alguna acadèmia o professor particular a Canadà per poder fer un intensiu durant els primers mesos d'estada. Mirant pàgines web de diferents escoles quedo acollonida dels preus que corren per fer unes 30 hores setmanals de classe durant un mes. L'acadèmia més econòmica amb diferència que he trobat fins ara és la HANSA, que val uns 900 CAD (655€) però les classes són de 15 persones. Està bé perquè cada dia tenen alguna activitat programada per la ciutat i d'aquesta manera vas coneixent la situació i altra gent, però també em fa por posar-me en una acadèmia d'aquest tipus ja que a part que trobo la classe massificada, està ple d'estudiants que parlen espanyol. La resta d'acadèmies (KPLAN International College, ILSC Canada, ELS Language Centre...) ja se'n van de 1.300 a 1.600 CAD (950-1.160 €) però les classes són de menys persones. Si acabes contant a quan surten les hores, no són més de 10€/h, que és un preu bastant raonable, però al haver-ho de pagar tot de cop... buf com pica!

També hi ha l'opció del professó particular. Encara no tinc cap preu "oficial", suposo que deu ser més caret, però per experiència de coneguts amb acadèmies a l'estranger, segurament que els diners estarien més ben invertits. Així doncs, toca reflexionar bé què vull fer! De moment afegiré a la llista de despesa abans de marxar uns 1000 € de classes d'anglès per classes intensives el primer mes.

Per fi!

Ja fa uns dies que puc dir amb veu ben alta que he acabat la carrera! El final de la meva vida d'estudiant ha arribat. Al cap, una barreja de sentiments. De moment només cal pensar en treballar, estalviar i preparar el que necessito per emprendre el viatge, per emprendre, una nova vida.

Ara ja puc recopilar informació de tota mena per decidir primer, la destinació. Canadà és un país molt gran i variat, per tant, entre un lloc i altre pot haver-hi molta diferència de vida, de feina, clima... per això és una decisió important a prendre. Amb la WHV pots moure't per tot el país, però per tal d'aconseguir una bona feina i certa estabilitat està bé establir-te en un lloc concret, almenys els primers mesos.

Toronto

Així doncs, tenint en compte que allà no tindré transport privat i que les distàncies són molt grans, m'interessa traslladar-me en una ciutat, les opcions: Toronto, Vancouver, Montréal i Ottawa. Per temperatura, l'ideal seria Vancouver, però com que està a l'oest, el vol fins allà val el doble que a l'est i no hi ha vols directes des de Barcelona, així que queda descartada.  

Una de les metes que tinc a Candà, a part d'aprendre anglès, és poder treballar d'enginyera i on hi ha més ofertes d'aquest tema és a Toronto (on hi ha la zona Kitchener-Waterloo) i per la zona de Montréal i Ottawa. Aquestes dues últimes, hi ha molta part de la ciutat que és francòfona i si no ho són, a l'hora de buscar feina és un requisit indispensable saber francès, així que a primer cop d'ull ho tindria força complicat per poder aconseguir treballar per la zona del Québec i Ottawa.

El tema dels vols per aquesta zona està molt bé, sobretot sortint de Barcelona. Hi ha una companyia aèria anomenada AirTransat, que té vols directes des de El Prat fins a Montréal i Toronto molt econòmics. Per fer-vos una idea dels preus, si s'agafa el bitllet a última hora (una setmana/15 dies abans) en pots trobar per 150€ l'anada o 400€ a/t taxes incloses. Així que amb 8/9 horetes et plantes en una d'aquestes ciutats per un preu força baix. Pel que m'han explicat coneguts que han utilitzat aquesta aerolínia, no és gran cosa, els seients són estrets i no hi ha pantalles de distracció a cada seient, però almenys t'alimenten i no perden gaires maletes. 

Recapitulant, Montréal o Toronto? Potser escolliria Montréal, però si sense tenir un gran nivell d'anglès ja és complicat treballar a Canadà, si a sobre no sé francès ja pot ser impossible, per tant, em sembla molt que  la ciutat escollida, tot i les seves baixíssimes temperatures a l'hivern, és Toronto. 

Montréal