Perdoneu la meva inconstància i desatenció al blog, però després de 5 mesos sense escriure res i de quatre per terres canadenques (que ràpid passa el temps), crec que ja és hora de reprendre l'activitat i fer-vos un resum del que ha estat la meva vida aquests últims mesos. Si hagués de descriure-la amb una paraula, aquesta seria: Intensa.
 |
| Dundas Square |
Vaig aterrar el 29 d'abril al Pearson Intl Airport amb una motxilla de 20kg a l'esquena, un paper on deia que m'havien de donar visat de treball per un any i una barreja d'il·lusió / què collons estic cardant. Després de passar el control de seguretat, fer cua a immigració per l'expedició del Work Permit, carregada com una mula vaig poder respirar aire canadenc. Vaig agafar el bus
192 Airport Rocket que et deixa a la primera parada de metro (Kipling) i llavors unes quantes parades fins a arribar a la meva Homestay on vaig passar les primeres setmanes.
El homestay és un tema que dóna mooooolt per parlar. Fa uns mesos no tenia gaire idea de què se'n deia, però ara, després d'haver conegut infinits estudiant d'anglès, he sentit històries de tots colors. On vaig estar, era una casa a 5 minuts de l'acadèmia a peu, gran, neta, lluminosa i hi vivia una dona sola. La veritat no em puc queixar gens a excepció dels estrictes horaris que em volia fer seguir (dic volia perquè al final me'ls passava per...), que vaig menjar durant tres setmanes pasta amb salsa de tomàquet, que l'embotit que portava de casa no me'l va deixar posar a la nevera perquè era porc i ella era musulmana i que tota la conversa que em donava era bon dia. A part d'això, la resta molt bé. Un dia si hi penso us escriuré una entrada sobre el tema.
El primer mes a la ciutat me'l vaig passar anant a classes d'anglès a
Hansa (Yonge&Eglinton). Una acadèmia diferent, però la qualitat-preu estava molt bé. Pots fer-te l'horari segons et convingui i les "assignatures" que vulguis. Si hi aneu no us perdeu la classe de conversa amb en Sahm i vocabulari/phrasal verbs amb en Luke.
 |
| Vistes des del llac Ontario |
Un cop acabades les classes, homestay, etc. em vaig traslladar en un pis compartit amb dues xines que vaig trobar per
Craigslist (tal com vaig dir
aquí, aquesta no és l'única pàgina on hi ha anuncis de pisos) i vaig buscar feina. Trobar feina en un bar és relativament senzill, trobar-ne de l'anomenada qualificada, és més complicat, sobretot per Toronto. A mi no em feia res treballar de qualsevol cosa, així que vaig trobar feina de manteniment en un parell de bars del mateix propietari. La feina en sí no és gran cosa, pintar, arreglar portes, canviar històries i si cal, fer d'ajudant de cuina. Conec molts enginyers que no els hi hagués passat pel cap treballar d'això, però per a mi és una experiència més i sense tenir en compte que cobro el doble fent això que quan treballava d'enginyera a Catalunya... sí, heu llegit bé, el doble i treballant 10 hores menys per setmana. No està gens malament!
Així doncs, com veieu aquest mesos no han anat del tot malament (barbacoes, viatges per l'est canadenc, conèixer gent de tot el món...) però tot i així, sóc en cul d'en Jaumet, i d'aquí a quatre dies emprenc una nova aventura. Després de sentir la gent dient repetides vegades que si sóc enginyera hauria de ser a Alberta i no a Toronto, m'he decidit a fer el pas. Aprofitant que el contracte
short term en el
pis de les xines s'acaba, he decidit que el millor lloc per buscar nou habitatge i bones oportunitats de feina és Calgary, la cowtown de Canadà. Us mantindré informats!
 |
| Típica BBQ d'estiu |
 |
| Toronto |
