9 de maig del 2013

Començar de base te recompensa

Hi ha dos tipus de persona, les que es marquen un gran objectiu final i les que se'n van marcant de petits. Jo soc del segon grup.

Respecto molt els del primer, tot i que en molts casos la supervia es un dels seus grans defectes. Durant aquest any he conegut moltissima gent que ha arribat a Canada amb la Working i mes d'un se n'ha entornat amb la cua entre cames al no voler rebaixar els seus objectius. Tambe n'hi ha que els hi ha funcionat (tot s'ha de dir).

Personalment, crec que es molt millor comencar de zero encara que aixo impliqui treballar en les mal anomenades posicions no qualificades.

Quan vaig aterrar, em va semblar que no estava suficientment preparada per comencar a treballar en el meu sector nomes amb un any d'experiencia (i a sobre era a Catalunya i no a Canada) i amb un nivell d'angles que no era suficient per poder mantenir converses tecniques, aixi que a Toronto, no em van caure els anells per pintar i llimar portes en un bar, igual que tampoc m'haguessin caigut si a Calgary hagues trobat feina en un Tim Hortons.

Quan no tens gaire experiencia professional, en el meu perer, no has de buscar la feina de la teva vida, has de buscar una ocupacio que et permeti aprendre alguna cosa o on vegis una oportunitat de creixer.

El Wellington em va donar aixo, l'oportunitat d'apendre angles i d'obrir-me un foradet enmig del mercat canadenc. Crec que sense aquesta feina, entrar a l'empresa de Calgary hagues estat impossible. Igual que tambe em va ajudar baixar les meves pretencions professionals i entrar en el sector de l'enginyeria no com a enginyera sino com a drafter.

Drafter pels que no estigueu familiaritzats amb el tema, es el dibuixant d'AutoCAD. Simplificant, els enginyers dissenyen i els drafter passen a ordinador els dibuixets dissenyats. Aquesta posicio, m'ha permes entendre com es treballa, en que es treballa i estar en una empresa del sector.

Despres d'uns mesos, ara que el meu cap ja ha entes que feia abans de venir a Canada, amb un angles forca millorat i amb certa experiencia canadenca, he obtingut una recompensa, un petit passet en la meva carrera, un ascens com a Electrical Designer. Direu val, no es d'enginyera, no, segueixo esperant que APEGA em reconegui el titol, pero ara mateix, es el maxim que puc aspirar en un pais on l'enginyeria es una professio regulada.

Amb tota la humilitat de mon puc dir que he arribat aqui gracies a embrutar-me els pantalons a Toronto i tenir la paciencia d'aguantar en una mateixa empresa esperant que es fixessin amb mi per poder creixer.

30 d’abril del 2013

Un any!

Ahir va ser dia de bufar la primera espelma a Canada. Com que la WHV caducava, vaig fer un viatget de cap de setmana fins a Seattle per aixi a la tornada activar la Young Professional. A immigracio cap trava de res, les quatre preguntes de rigor, grapada del nou permis de treball al passaport i cap a casa. A seguir amb l'aventura canadenca.

Un any per aquestes terres, un any que ha donat per molt. Des de l'estiu boig a Toronto anant de bbq en bbq i pintant parets i arreglant portes de bars, fins l'hivern cru i llarg de Calgary on he trobat l'oportunitat de creixer professionalment i l'estabilitat economica.

Aquest 365 dies han passat rapid i amb dies de tot. Seria mentida si digues que en cap moment m'han vingut ganes de deixar l'aventura i tornar. Moltes vegades et preguntes que fas a 8000km del teu pais, lluny de la familia, amics i tradicions. Dies que arribes a casa despres d'haver tingut un dia dur a la feina, de no haver vist el sol i d'haver esperat l'autobus a -30C amb una tormenta de neu espectacular, et planteges si realment el que estas fent val la pena. Despres d'una dutxa d'aigua calenta i amb una tassa de te a la ma, te n'adones que si, que ha valgut infinitament la pena. 

Veure que sense coneixer res ni ningu, nomes amb uns quants estalvis, un visat sota el brac i una motxilla de 20kg, has pogut muntar una nova vida, que amb el teu esforc has acabat aconseguint una feina que mesos enrere ni imaginaves, una casa, nous amics, nou idioma... no te preu. Perque es buscant-te la vida que t'adones que no hi ha res facil, que dels dies dolents n'has de treure la forca per seguir endavant i no defallir. I es quan arribes a una meta que tota la suor pren un sentit i despres, tot i la distancia, ets la persona mes felic del mon. 




6 de febrer del 2013

Convocatòria de la WHV 2013 oberta!




Sembla ser que els canadencs veuen moltes possibilitats amb el jovent desesperat espanyol i català i les places per la Working Holiday Visa, Young Professional ja estan obertes. Per sorpresa de tothom, aquest matí han decidit obrir la convocatòria. Això fa pinta que a finals d'any hi haurà alguna altra tongada. Ja podeu còrrer si voleu aconseguir-la! Tots els tràmits a aquí