La Cowtown canadenca

Diuen que la primera impressio es la que compte. No se si acabar-m'ho de creure. Toronto, va ser una ciutat que quan hi vaig arribar no em va agradar gens. Suposo que el fet d'haver viscut tota la vida en un poble de 3.000 habitants i passar d'un dia per l'altre a viure al centre d'una ciutat de 2.615.000 hab. influeix molt. Tothom em deia que m'enganxaria, que es una ciutat en la que s'hi ha de passar una temporada perque t'agradi, i si, sigui per les BBQ d'estiu, per la quantitat de persones de diferents països que vaig coneixer, pel canvi radical de vida que vaig fer, per ser un altre pais, un altre idioma, etc., sigui el que sigui, he de reconeixer que em va acabar agradant, pero no del tot per quedar-m'hi tot l'any. El fet de no tenir les Rockies a prop i falta d'una feina d'enginyera va decantar la balança i per aixo estic escrivint aquesta entrada des de la meva nova casa a Calgary, la cowtown canadenca. 

Per sort, he pogut trobar una habitacio des de Toronto, cosa que m'ha simplificat molt l'arribada a la nova ciutat. Calgary te un milio i poc d'habitants pero tinc la sensacio de viure en un poble. Aixo que sigui cap de setmana, baixar al centre i que estigui desert no se si m'hi acabare d'acustumar mai. Encara que com que es estiu la gent esta una mica mes pels parcs i vora el riu. Es clar, que els centres comercials estan plens tot i els calids dies estiuencs calgarians.

Ara toca posar-se les piles, coneixer una mica la ciutat, comencar a imprimir curriculums i buscar feina, a veure si es tant senzill com diuen. Abans pero, unes minivacances a Bowron Lakes, 12 dies en canoa per llacs infinits.

Calgary