Començar de base te recompensa

Hi ha dos tipus de persona, les que es marquen un gran objectiu final i les que se'n van marcant de petits. Jo soc del segon grup.

Respecto molt els del primer, tot i que en molts casos la supervia es un dels seus grans defectes. Durant aquest any he conegut moltissima gent que ha arribat a Canada amb la Working i mes d'un se n'ha entornat amb la cua entre cames al no voler rebaixar els seus objectius. Tambe n'hi ha que els hi ha funcionat (tot s'ha de dir).

Personalment, crec que es molt millor comencar de zero encara que aixo impliqui treballar en les mal anomenades posicions no qualificades.

Quan vaig aterrar, em va semblar que no estava suficientment preparada per comencar a treballar en el meu sector nomes amb un any d'experiencia (i a sobre era a Catalunya i no a Canada) i amb un nivell d'angles que no era suficient per poder mantenir converses tecniques, aixi que a Toronto, no em van caure els anells per pintar i llimar portes en un bar, igual que tampoc m'haguessin caigut si a Calgary hagues trobat feina en un Tim Hortons.

Quan no tens gaire experiencia professional, en el meu perer, no has de buscar la feina de la teva vida, has de buscar una ocupacio que et permeti aprendre alguna cosa o on vegis una oportunitat de creixer.

El Wellington em va donar aixo, l'oportunitat d'apendre angles i d'obrir-me un foradet enmig del mercat canadenc. Crec que sense aquesta feina, entrar a l'empresa de Calgary hagues estat impossible. Igual que tambe em va ajudar baixar les meves pretencions professionals i entrar en el sector de l'enginyeria no com a enginyera sino com a drafter.

Drafter pels que no estigueu familiaritzats amb el tema, es el dibuixant d'AutoCAD. Simplificant, els enginyers dissenyen i els drafter passen a ordinador els dibuixets dissenyats. Aquesta posicio, m'ha permes entendre com es treballa, en que es treballa i estar en una empresa del sector.

Despres d'uns mesos, ara que el meu cap ja ha entes que feia abans de venir a Canada, amb un angles forca millorat i amb certa experiencia canadenca, he obtingut una recompensa, un petit passet en la meva carrera, un ascens com a Electrical Designer. Direu val, no es d'enginyera, no, segueixo esperant que APEGA em reconegui el titol, pero ara mateix, es el maxim que puc aspirar en un pais on l'enginyeria es una professio regulada.

Amb tota la humilitat de mon puc dir que he arribat aqui gracies a embrutar-me els pantalons a Toronto i tenir la paciencia d'aguantar en una mateixa empresa esperant que es fixessin amb mi per poder creixer.

Un any!

Ahir va ser dia de bufar la primera espelma a Canada. Com que la WHV caducava, vaig fer un viatget de cap de setmana fins a Seattle per aixi a la tornada activar la Young Professional. A immigracio cap trava de res, les quatre preguntes de rigor, grapada del nou permis de treball al passaport i cap a casa. A seguir amb l'aventura canadenca.

Un any per aquestes terres, un any que ha donat per molt. Des de l'estiu boig a Toronto anant de bbq en bbq i pintant parets i arreglant portes de bars, fins l'hivern cru i llarg de Calgary on he trobat l'oportunitat de creixer professionalment i l'estabilitat economica.

Aquest 365 dies han passat rapid i amb dies de tot. Seria mentida si digues que en cap moment m'han vingut ganes de deixar l'aventura i tornar. Moltes vegades et preguntes que fas a 8000km del teu pais, lluny de la familia, amics i tradicions. Dies que arribes a casa despres d'haver tingut un dia dur a la feina, de no haver vist el sol i d'haver esperat l'autobus a -30C amb una tormenta de neu espectacular, et planteges si realment el que estas fent val la pena. Despres d'una dutxa d'aigua calenta i amb una tassa de te a la ma, te n'adones que si, que ha valgut infinitament la pena. 

Veure que sense coneixer res ni ningu, nomes amb uns quants estalvis, un visat sota el brac i una motxilla de 20kg, has pogut muntar una nova vida, que amb el teu esforc has acabat aconseguint una feina que mesos enrere ni imaginaves, una casa, nous amics, nou idioma... no te preu. Perque es buscant-te la vida que t'adones que no hi ha res facil, que dels dies dolents n'has de treure la forca per seguir endavant i no defallir. I es quan arribes a una meta que tota la suor pren un sentit i despres, tot i la distancia, ets la persona mes felic del mon. 

Convocatòria de la WHV 2013 oberta!

Sembla ser que els canadencs veuen moltes possibilitats amb el jovent desesperat espanyol i català i les places per la Working Holiday Visa, Young Professional ja estan obertes. Per sorpresa de tothom, aquest matí han decidit obrir la convocatòria. Això fa pinta que a finals d'any hi haurà alguna altra tongada. Ja podeu còrrer si voleu aconseguir-la! Tots els tràmits a aquí

La recerca de feina

La recerca de feina a Calgary no es cosa facil. Quin es l'estil canadenc de buscar feina? I les entrevistes? Son moltes les preguntes que et passen pel cap quan inicies una nova vida en un pais desconegut. Canada es un lloc acostumat als immigrants, pel que tenen uns quants serveis molt utils a l'hora de dissenyar el teu curriculum, preparar entrevistes de feina, impressions gratuites, etc. 

Calgary, te molts organismes i associacions dedicades a aquest tema. Us n'anomeno un parell que son les que jo he utlitzat:

- Calgary Catholic Immigration Society (CCIS): Tot i que el nom digui catolic no vol dir que tinguis a dos capellans a la taula d'informacio. Es una associacio centrada principalment per residents permanents pero tambe tenen assessorament per nouvinguts i a vegades fan xerrades pel tema de visats o cursos de com omplir el Tax Return. 

- Career Connection: Es una organitzacio recolzada pel Govern d'Alberta. T'ajuden amb el teu curriculum, hi ha workshops per preparar entrevistes, et donen links i llibrets informatius d'on i com buscar feina... Molt util pels que tenen poc coneixement del tema. 

Una altra questio que em planteja era si valia la pena anar a les Empreses de Treball Temporal (ETT). La resposta es que no, no perdeu el temps anant d'ETT en ETT deixant el CV. Jo ho vaig fer uns quants dies i la resposta sempre era la mateixa, que sense experiencia canadenca no em podien ajudar. Que un cop hagues aconseguit un o dos anys d'experiencia despres ells m'ajudarien a trobar una empresa millor. 

Un cop vist l'exit de les ETT i no havent deixat mai d'enviar els curriculums per internet en pagines com: JobBank, Kijiji, Indeed... vaig decidir fer el porta a porta. Primer empreses que coneix tothom, grans multinacionals, res a fer... Curriculum a la secretaria de torn i omple els forumularis de la pagina web.  Com que ja es veia que aixi tampoc era la manera, vaig atacar empreses mes petiotonetes. El YellowPages i apa, buscant empreses que em podrien interessar. Resultat: 2 setmanes de recerca i feina aconseguida com a Electrical Drafter en una empresa mitjaneta del sector de l'Oil&Gas. No es feina d'enginyera pero almenys ja soc dins d'una companyia on sempre puc pujar de categoria, i si mes no, podre aconseguir la tant preuada experiencia canadenca. 

La Cowtown canadenca

Diuen que la primera impressio es la que compte. No se si acabar-m'ho de creure. Toronto, va ser una ciutat que quan hi vaig arribar no em va agradar gens. Suposo que el fet d'haver viscut tota la vida en un poble de 3.000 habitants i passar d'un dia per l'altre a viure al centre d'una ciutat de 2.615.000 hab. influeix molt. Tothom em deia que m'enganxaria, que es una ciutat en la que s'hi ha de passar una temporada perque t'agradi, i si, sigui per les BBQ d'estiu, per la quantitat de persones de diferents països que vaig coneixer, pel canvi radical de vida que vaig fer, per ser un altre pais, un altre idioma, etc., sigui el que sigui, he de reconeixer que em va acabar agradant, pero no del tot per quedar-m'hi tot l'any. El fet de no tenir les Rockies a prop i falta d'una feina d'enginyera va decantar la balança i per aixo estic escrivint aquesta entrada des de la meva nova casa a Calgary, la cowtown canadenca. 

Per sort, he pogut trobar una habitacio des de Toronto, cosa que m'ha simplificat molt l'arribada a la nova ciutat. Calgary te un milio i poc d'habitants pero tinc la sensacio de viure en un poble. Aixo que sigui cap de setmana, baixar al centre i que estigui desert no se si m'hi acabare d'acustumar mai. Encara que com que es estiu la gent esta una mica mes pels parcs i vora el riu. Es clar, que els centres comercials estan plens tot i els calids dies estiuencs calgarians.

Ara toca posar-se les piles, coneixer una mica la ciutat, comencar a imprimir curriculums i buscar feina, a veure si es tant senzill com diuen. Abans pero, unes minivacances a Bowron Lakes, 12 dies en canoa per llacs infinits.

Calgary

Resum dels primers quatre mesos a la ciutat de la multiculturalitat

Perdoneu la meva inconstància i desatenció al blog, però després de 5 mesos sense escriure res i de quatre  per terres canadenques (que ràpid passa el temps), crec que ja és hora de reprendre l'activitat i fer-vos un resum del que ha estat la meva vida aquests últims mesos. Si hagués de descriure-la amb una paraula, aquesta seria: Intensa.   

Dundas Square

Vaig aterrar el 29 d'abril al Pearson Intl Airport amb una motxilla de 20kg a l'esquena, un paper on deia que m'havien de donar visat de treball per un any  i una barreja d'il·lusió / què collons estic cardant. Després de passar el control de seguretat, fer cua a immigració per l'expedició del Work Permit, carregada com una mula vaig poder respirar aire canadenc. Vaig agafar el bus 192 Airport Rocket que et deixa a la primera parada de metro (Kipling) i llavors unes quantes parades fins a arribar a la meva Homestay on vaig passar les primeres setmanes. 

El homestay és un tema que dóna mooooolt per parlar. Fa uns mesos no tenia gaire idea de què se'n deia, però ara, després d'haver conegut infinits estudiant d'anglès, he sentit històries de tots colors. On vaig estar, era una casa a 5 minuts de l'acadèmia a peu, gran, neta, lluminosa i hi vivia una dona sola. La veritat no em puc queixar gens a excepció dels estrictes horaris que em volia fer seguir (dic volia perquè al final me'ls passava per...), que vaig menjar durant tres setmanes pasta amb salsa de tomàquet, que l'embotit que portava de casa no me'l va deixar posar a la nevera perquè era porc i ella era musulmana i que tota la conversa que em donava era bon dia. A part d'això, la resta molt bé. Un dia si hi penso us escriuré una entrada sobre el tema. 

El primer mes a la ciutat me'l vaig passar anant a classes d'anglès a Hansa (Yonge&Eglinton). Una acadèmia diferent, però la qualitat-preu estava molt bé. Pots fer-te l'horari segons et convingui i les "assignatures" que vulguis. Si hi aneu no us perdeu la classe de conversa amb en Sahm i vocabulari/phrasal verbs amb en Luke. 

Vistes des del llac Ontario

Un cop acabades les classes, homestay, etc. em vaig traslladar en un pis compartit amb dues xines que vaig trobar per Craigslist (tal com vaig dir aquí, aquesta no és l'única pàgina on hi ha anuncis de pisos) i vaig buscar feina. Trobar feina en un bar és relativament senzill, trobar-ne de l'anomenada qualificada, és més complicat, sobretot per Toronto. A mi no em feia res treballar de qualsevol cosa, així que vaig trobar feina de manteniment en un parell de bars del mateix propietari. La feina en sí no és gran cosa, pintar, arreglar portes, canviar històries i si cal, fer d'ajudant de cuina. Conec molts enginyers que no els hi hagués passat pel cap treballar d'això, però per a mi és una experiència més i sense tenir en compte que cobro el doble fent això que quan treballava d'enginyera a Catalunya... sí, heu llegit bé, el doble i treballant 10 hores menys per setmana. No està gens malament!

Així doncs, com veieu aquest mesos no han anat del tot malament (barbacoes, viatges per l'est canadenc, conèixer gent de tot el món...) però tot i així, sóc en cul d'en Jaumet, i d'aquí a quatre dies emprenc una nova aventura. Després de sentir la gent dient repetides vegades que si sóc enginyera hauria de ser a Alberta i no a Toronto, m'he decidit a fer el pas. Aprofitant que el contracte short term en el pis de les xines s'acaba, he decidit que el millor lloc per buscar nou habitatge i bones oportunitats de feina és Calgary, la cowtown de Canadà. Us mantindré informats!

Típica BBQ d'estiu

Toronto

On sortir a Toronto

Si una cosa té Toronto, és que surtis el dia que surtis et semblarà que és cap de setmana. Hi ha locals i restaurants d'estils oposats i preus per a totes les butxaques. Aquí us deixo unes quantes recomanacions.

Per un preu raonable, podeu fer un àpat al més pur estil canadenc, on durant l'estiu degustar una de les millors Ceaser salads i hamburgueses de la ciutat des d'una terrasseta tranquil·la al bell mig de Fashion District és un plaer. Aquest és Wellington Bar, situat prop de King & Spadina en una casa Victoriana que ofereix  diferents ambients.  El seu germà és The Bedford Academy (prop del ROM). Si hi feu una visita durant el Toronto International Film Festival pot ser que us hi trobeu algun que altre actor hollywoodià que intenta passar desapercebut de la multitud.

Un galó de cervesa a The Dakota Tavern

Si el que busqueu és un local de tarda/nit per anar a fer unes cerveses escoltant música en directe, unes bones opcions són: The Rex (Queen & University), un local emblemàtic de Jazz, Horseshoe (Queen & Spadina) i el meu preferit, The Dakota Tavern (Dundas & Ossington), on sempre pots demanar la cervesa a galons.

Pels que això de fer una cervesa tranquil·lament escoltant un concert o parlant amb els amics no us acaba d'agradar, potser el vostre lloc és Madison Ave Pub (Bloor & Spadina), el local més conegut pel jovent de la ciutat. Tres cases victorianes on cada estança té un estil de música diferent i els seus passadissos poden ser un autèntic laberint. Però si el que esteu buscant és un lloc més exclusiu, heu d'anar al Devil's Martini Nightclub (Adelaide & Bathurst) on anar vestit de qualsevol manera no està permès.

Madison Ave Pub